D'ABRIL A JUNY DE 2016 MUSEU DARDER (BANYOLES) ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERENCIANTS


Albert Aulines

Albert Aulines
Prehistoriador de l’Associació Arqueològica
 de Girona–AAG

Prehistoriador i professor de secundària (ciències socials)
L’any 1998 es va integrar a l’Associació Arqueològica de Girona –el centre d’estudis que l'any 1972 va posar al descobert els orígens humans de Catalunya– i, des d’aquell 1998, investiga i divulga l’origen i evolució cultural de l’espècie humana a la bioregió de Girona.
Ha contribuït a la localització i estudi de diversos jaciments arqueològics: Domeny (1999 i 2012), El Terme (1999), Balma de la Xemeneia (2001), Pla de La Jueria (2002), Turó de la Bateria (2006), Pla d’en Serra (2008) i cova ‘Bauma d’en Noguer’ 2009.
Ha aproximat la prehistòria a tots els interessats en aquesta temàtica a través de tallers didàctics a les escoles, instituts, visites guiades a jaciments arqueològics, articles d’opinió a la premsa i a revistes especialitzades, llibres, xarxes telemàtiques i ràdio.
També és el coordinador la revista Quadern de Prehistòria Catalana; coeditor del programa radiofònic Pedra a pedra. Escolta la prehistòria i coautor, amb Joan Abad, d'aquests quatre llibres: Arrels profundes. Fragments del passat prehistòric de les comarques gironines (2007); Jaciment arqueològic Balma de la Xemeneia (2010); El primer capítol de la història de Catalunya (2010); Vivim sobre antics vestigis. Novetats sobre els orígens humans a la Bioregió de Girona (2014).

Gerard Campeny

Gerard Campeny
Institut de Paleoecologia Humana i
i Evolució Social–IPHES

Va néixer a Caldes de Malavella l’any 1977. 
Doctor en Arqueologia del Quaternari i Prehistòria per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. 
Va descobrir el seu interès per a l’arqueologia prehistòrica quan cursava la llicenciatura d’Història a la Universitat de Girona, moment en el qual vaig tenir ocasió de participar a les excavacions a la cova de l’Arbreda de Serinyà i a la cova dels Ermitons a Sales de Llierca. 
Anys després va continuar els seus estudis d’especialització a la Universitat Rovira i Virgili amb el Màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana i amb el Diploma d’Estudis Avançats amb una tesina sota el títol Anàlisi morfotècnica de la indústria sobre matèries dures animals de la Bora Gran d’en Carreras (Serinyà, Pla de l’Estany)
Des de fa més de tretze anys treballa com a investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), participant en múltiples projectes nacionals i internacionals. 
Des de l’any 2003 codirigeix el projecte de recerca en el jaciment arqueopaleontològic del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella. 
Ha publicat prop d’una quarantena d’articles en revistes d’arqueologia i evolució humana.

Alfons Díaz

Alfons Díaz
Historiador del Centre de Recerques
 Arqueològiques–CRA
Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i va adquirir la suficiència investigadora amb la realització del Màster d’Arqueologia per la mateixa universitat, l’any 2012.
És membre del Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la seva dedicació està encarada vers la investigació científica i la difusió del patrimoni cultural. Pel que fa a la primera, ha treballat com a arqueòleg professional en diversos jaciments arqueològics a Catalunya i a la resta d’Espanya. És director d’un projecte innovador en l’estudi dels orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany, concretament en l’Estudi de la dinàmica cultural de les estacions en superfície del Pleistocè Superior, i col·laborador en diversos projectes arqueològics. Quan a la divulgació cultural, aproxima l’arqueologia a la societat civil, per mitjà de la coordinació del Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, entre d’altres, i a centres d’ensenyament interessats en la temàtica per mitjà de visites guiades i tallers d’arqueologia per a escolars.
Per últim, ha publicat diversos articles en solitari i en col·laboració en revistes especialitzades, tant en l’àmbit arqueològic com en l’àmbit del patrimoni local de Caldes de Malavella.

Andrea Ferrer

Andrea Ferrer
Museu Arqueològic Comarcal
de Banyoles
Va néixer a Cabanelles, l'any 1983. 
Llicenciada en Història l’any 2006 i Màster d'Iniciació a la Recerca  per la Universitat de Girona l’any 2009.
Actualment també està cursant un màster d’Educació i Museus (on line) per la Universitat de Múrcia.
Ha participat en diverses excavacions de la província i ha dirigit diferents intervencions arqueològiques entre les quals destaquen les efectuades al monestir de Sant Miquel de Fluvià entre els anys 2010 i 2014 i les efectuades a la  Vil·la romana de Vilauba entre els anys 2011 i 2014.
Va treballar com a tècnica-arqueòloga a l’Ajuntament de Besalú durant els anys 2006 i 2007, i ha col·laborat al Museu d’Arqueologia–Empúries entre els anys 2012 i 2015.
Forma part del projecte de recerca “Dinàmica del poblament rural a l’àrea del Pla de l’Estany” i ccol·labora en l’estudi i publicació d’articles i monografies.
Des del 2015 és conservadora del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles

Joan Llinàs

Joan Llinàs
Historiador i arqueòleg
Nascut a Sils, l'any 1966)
Llicenciat en Història (UAB, 1989).
Historiador i arqueòleg de formació i professió, la seva experiència laboral es desenvolupa en diferents camps: història, arqueologia, patrimoni (cultural, històric, arqueològic, arquitectònic, etc.), investigació històrica, turisme cultural, exposicions, visites guiades i rutes culturals, publicacions –tant científiques com més locals–, activitats didàctiques i de difusió, xerrades i conferències i cultura en general.
Amb més de 25 anys de professional, actualment també exerceix de consultor en patrimoni cultural i director de projectes de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni, SLU.
En l'àmbit de l'associacionisme, durant molts anys va ser el vicepresident del Centre d’Estudis Selvatans i des del febrer de 2013 n'és el president.
Ha format part de l’equip de direcció de més de 150 intervencions arqueològiques entre elles, poblat ibèric i nucli medieval de Peralada, monestir de Sant Pere de Rodes, ciutat grega i romana d’Empúries, vil•la romana de Pla de Palol (Platja d’Aro), jaciment romà de Llafranc, ciutat romana i medieval de Caldes de Malavella, vil•la romana de l’Hort d’en Bach i castell de Torcafelló (Maçanet de la Selva), necròpolis romana i visigoda de Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), castell de Sant Iscle (Vidreres), poblat ibèric de Turó Rodó i castell de Sant Joan (Lloret de Mar), etc.
A més, també ha realitzat projectes de senyalització patrimonial, rehabilitació i museïtzació, i projectes per a centres d'interpretació sobre història i patrimoni.
És autor de diverses monografies i de més de 250 articles, i ha presentat nombroses comunicacions en congressos sobre temes d’història, arqueologia i patrimoni històric. Ha realitzat diversos tallers i cursos de difusió del patrimoni i d’arqueologia, així com els inventaris del patrimoni històric de la Selva, del Gironès, d’una part de l’Empordà i la revisió de l’inventari del patrimoni històric vinculat als usos de l’aigua del riu Ter. També ha coordinat i és coautor de les publicacions ”Història de la Selva” (2011) i “Homes i dones de la Selva. Diccionari biogràfic” (2012).

Lluís Palahí

Lluís Palahí
Universitat de Girona

(Sant Julià de Ramis, 1967)
Doctor en arqueologia per la Universitat de Girona (2013)
Des de l’any 2000 treballa amb el grup de recerca del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona exercint tasques de coordinació i gestió de projectes de recerca d’àmbit nacional i internacional i direcció d’excavacions arqueològiques.
És autor i coautor de gran quantitat d’articles i monografies sobre arqueologia i història antiga.
Ha dirigit més de 60 excavacions arqueològiques amb especial interès en el món romà i tardoantic, entre les que cal destacar les realitzades a les villes romanes dels Ametllers  i Ses Alzines (Tossa de Mar),  Sant Menna (Vilablareix.
Actualment dirigeix, entre altres, les excavacions a la vil·la romana del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter).

Josefina Simon

Josefina  Simon
Historiadora i Arqueòloga
Llicenciada en Història (2002-07) per la Universitat de Girona.Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura (2007-2008).
Programa Oficial de Postgrau (POP) en Ciències Humanes i de la Cultura. MCD2006-00048.
Becari BR pre-doctoral de la Universitat de Girona: 01/04/2008 31/03/2010.
Personal Investigador en Formació (BRUDG) de la Universitat de Girona: 01/04/2010 31/03/2012.
Membre del grup de recerca de la UdG: Arqueologia i Prehistòria, de la Universitat de Girona. Referència GRHCS083.
Membre del GRAPE (Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany).
Participació dels del 2003 fins a l'actualitat en diverses excavacions arqueològiques de la Universitat de Girona i d’altres institucions com també a l’estranger.
Realitzant la tesis doctoral sobre la producció ceràmica de la bòbila d’Ermedàs, Cornellà del Terri.
Des del 2006 participant en l’excavació del jaciment d’Ermedàs i a partir del 2012 coodirectora de l’excavació, juntament amb el Dr. Joaquim Tremoleda.

Joaquim Tremoleda

Va néixer a Lladó, l’any 1962.
Joaquim Tremoleda
MAC–Empúries
És doctor en arqueologia per la Universitat de Girona.
Treballa com a arqueòleg-conservador al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
Director de la col·lecció “Guies de Patrimoni Local”, editada per la Diputació de Girona.
Autor i director de la sèrie “L’epigrafia medieval dels comtats gironins”, editada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Membre de la Junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
President del Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.
Membre del consell de redacció de les revistes: Empúries, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Studies on the Rural World in the Roman Period.
Ha participat i participa en diversos projectes de recerca del Ministeri.
Ha dirigit diversos projectes d’excavació: Empúries, Vilauba (Camós), Ermedàs (Cornellà del Terri), La Quintana (Cervià de Ter), La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), Can Ventura de l’Oller (Santa Perpètua de Mogoda) ...
Ha publicat nombrosos llibres i articles especialitzats sobre l’Empúries grega i romana i sobre la romanització del nord-est català, en revistes nacionals i estrangeres.
També ha realitzat treballs de síntesi històrica i treballs d’història local, com els llibres de Lladó; La Mare de Déu del Mont, la part històrica de l’Atles de l’Alt Empordà, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya o la part d’Antiga de la Història de l’Alt Empordà i de la Història del Pla de l’Estany, editades per la Diputació de Girona.
Ha coordinat l’edició de la Història del Pla de l’Estany; el llibre sobre els 100 anys de la Cooperativa Agrícola de Banyoles o la biografia Moisès Sidrach, passió per la creació artística.
La seva darrera publicació és la coordinació, juntament amb Josep Maria Nolla, de dos volum del número 15 de les Monografies Emporitanes.

Jordi Vivo

Jordi Vivo
Historiador i arqueòleg 
És doctor en Arqueologia per la Universitat de Girona.
És membre del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria (LAP) de l’Institut de Recerca Històrica (IRH) de la Universitat de Girona i, com a tal, ha participat en diversos projectes de recerca.
Ha orientat principalment la seva recerca cap a l’arqueologia ibèrica i romana.
En aquest sentit, ha participat en diverses excavacions arqueològiques, particularment en jaciments ibèrics (Sant Sebastià de la Guarda, Sant Julià de Ramis, Puig de Sant Andreu d’Ullastret) però també romans,tardoanticsi medievals (vil·la del Pla de l’Horta, castellum de Sant Julià de Ramis, esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena d’Empúries, castell de Cervià de Ter). Així mateix, ha dirigit i codirigitdiverses intervencions als poblats ibèrics dels Guíxols, Sant Sebastià de la Guardai Sant Julià de Ramis, així com al monestir de Sant Feliu de Guíxols, al mas Felius de Rabós i al Centre Bonastruc ça Porta de Girona.