D'ABRIL A JUNY DE 2016 MUSEU DARDER (BANYOLES) ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERÈNCIES

15 d’abril de 2016
Alfons Díaz

Jaciments en coves  i  jaciments a l’aire lliure: característiques i plantejaments metodològics

Pla de l'Estany: Jaciments en superfície
En els darrers 150 anys, la comarca del Pla de l’Estany ha contribuït molt positivament i de forma excepcional en la recerca dels orígens humans a Catalunya.
En aquest context,  s’hi ha localitzat una important concentració de jaciments, en coves i a l’aire lliure, que han permès conèixer i interpretar les dinàmiques socioecològiques d’aquelles comunitats caçadores-recol·lectores. L’anàlisi d’aquests dos tipus de jaciments, però, requereix de diferents  plantejaments metodològics. En aquesta xerrada que es proposa, coneixerem quines són les particularitats de cadascun d’ells i les problemàtiques relacionades amb el tractament de les dades arqueològiques aportades. 

22 d’abril de 2016
Albert Aulines
Patrimoni, ciència, educació i economia a la prehistòria gironina: l'excepcional jaciment paleolític de la Balma de la Xemeneia (Amer)


Balma de la Xemeneia (Amer, La Selva)
Dels jaciments paleolítics catalans que s’han començat a investigar a principis del segle XXI, la Balma de la Xemeneia és un dels més excepcionals perquè reuneix els atractius suficients per posar en valor l’apassionant recerca dels orígens humans: entorn natural formidable, perspectives reals de localitzar-hi més evidències prehistòriques i òptimes condicions per ser visitat (escoles) i convertir-se en un dels pols d’atracció econòmica del nostre Patrimoni Històric.

29 d’abril de 2016
Gerard Campeny
La indústria òssia de la Bora Gran d'en Carreras


Bora Gran d'en Carreras
La complexitat cultural de les societats del Paleolític superior, especialment en el cas de les magdalenianes, és la base per entendre l’aprofitament màxim dels recursos dels quals disposaven a l’hora de desenvolupar la seva economia caçadora-recol·lectora. L’ús de les matèries dures d’origen animal per a finalitats cinegètiques és un element molt recorrent en l’estudi de la prehistòria, malgrat que el registre de què es disposa, en el cas de Catalunya, no és massa nombrós. Ara bé, el jaciment de la Bora Gran d’en Carreres, situat al poble de Serinyà, n’és una clara excepció. Malgrat els inconvenients que comporta el fet de tractar-se d’un jaciment excavat a finals del s. XIX, la col·lecció d’indústria òssia que ha proporcionat és, probablement, la més complerta i ben conservada del país. 

6 de maig de 2016
Jordi Vivo
Kerunta: el poblat ibèric de la muntanya de Sant Julià de Ramis (El Gironès)

Kerunta: el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis
Fundat cap a finals del segle VI aC l’oppidum es va anar estenent per la carena de la muntanya fins aplegar més de tres hectàrees de superfície edificada. En el segle II, el domini romà va imposar notables en la fesomia urbana bastint noves muralles i un temple. És un període d’activitat intensa que va perdurar fins al segon decenni del segle I aC. Moment, en el qual, es produeix l’abandonament sobtat propiciat per la fundació de Gerunda.

 
13 de maig de 2016
Lluís Palahí
El Pla de l'Horta. Una rica vil·la romana del suburbium de Gerunda


La vil·la romana del Pla de l'Horta
El jaciment del Pla de l’Horta constitueix a dia d’avui la vil·la en millor estat de conservació de les conegudes al suburbium de Gerunda..
Aquesta vil·la suburbana, situada a poc més de quatre quilòmetres de la ciutat de Girona (la romana Gerunda) va ser construïda a mitjans del s.I aC i va existir fins al s.V dC,amb una reocupació de part de l’espai en època visigoda. La vil·la compta amb una important zona residencial, amb rics paviments de mosaic i de plaques de marbre, així com diversos patis i espais enjardinats, almenys un d’ells presidit per una font monumental. La part excavada a dia d’avui de la vil·la ocupa una superfície de més de 1200m2.
Les darreres campanyes han posat al descobert elements de la part industrial de la vil·la, entre les que cal destacar un conjunt de dues grans premses per vi, així com un conjunt de dipòsits de decantació, de grans dimensions i magatzems de dolia associats a aquesta activitat. 

20 de maig de 2016
Joaquim Tremoleda i Josefina Simon
Un tipus d'àmfora i les sigil·lates: dues produccions característiques de la bòbila romana d'Ermedàs


Bòbila d'Ermedàs
La definició de l’estructura central, que formava l’equipament principal de la bòbila d’Ermedàs, ha permès en els darrers anys centrar la recerca en espais perimetrals que ha proporcionat elements imprescindibles per conèixer elements vinculats al procés del treball de l’argila, com ara diverses basses de pastar el fang i decantar l’argila.
En aquesta zona exterior ha estat possible documentar petits espais abocador que van ser usats per llençar material ceràmic procedent de cuites malmeses de material. El seu estudi ha permès caracteritzar algunes produccions específiques del jaciment. 

27 de maig de 2016
Joan Llinàs
La necròpolis de Pla de l'Horta (Sarrià de Ter): una comunitat goda del segle VI a l'entorn de Gerunda

La necròpolis visigoda del Pla de l'Horta

Entre els anys 2004 i 2006 es va efectuar a Sarrià de Ter la descoberta i excavació d'una necròpolis del segle VI amb una majoria d'enterraments que presentaven un seguit d'aixovars i objectes d'acompanyament que només trobem a les necròpolis visigodes del centre de la península Ibèrica. Aquesta troballa evidencia, a l'entorn de la ciutat de Gerunda i en un indret estratègic del pas de la Via Augusta, la presència d'una comunitat d'orígens gots al segle VI, un fet molt poc habitual a Catalunya i que hem de relacionar no tan sols amb l'existència de la urbs gironina, sinó també (i especialment) del proper castellum de Sant Julià de Ramis. 

3 de juny de 2016
Andrea Ferrer
Sant Miquel de Fluvià, la recuperació del monestir benedictí

Sant Miquel de Fluvià
Fins fa ben poc, del monestir de Sant Miquel de Fluvià en coneixíem només l’església, que fa funcions de parròquia, i la torre campanar. Les excavacions arqueològiques que s’hi han dut a terme des de l’any 2010 han permès conèixer l’arquitectura del claustre i les seves dependències així com també l’evolució històrica que ha patit. L'església es va construir al 1074 i el monestir, també d’estil romànic, es va construir sinó al mateix moment, poc temps després. Els conflictes baixmedievals van irrompre la vida al monestir i aviat es va veure destruït i enterrat. No serà fins les intervencions d’aquests darrers anys que les restes del cenobi han sortit a la llum i s'han vist consolidades i recuperades per a la seva visita i divulgació.